El meu bloc

Sovint no ens encalla el problema, sinó la manera com intentem resoldre’l .Accions que abans funcionaven deixen de fer-ho, però les repetim per costum, per necessitat de control o per por de canviar d’estratègia. A la Teràpia Breu i Estratègica treballem just aquí:identificant aquelles solucions intentades  que ja no serveixen i que, sense adonar-nos-en, mantenen el bloqueig. Quan una estratègia que abans ajudava es converteix en un patró rígid, apareix el problema.El canvi r

Durant molt de temps vaig creure que les emocions eren alguna cosa que havia de controlar, gestionar, silenciar o apartar quan es feien incòmodes. Com molta gent, pensava que la fortalesa consistia a mantenir la calma i continuar endavant, sense importar el que passés dins meu. Però les emocions no són enemigues. Són missatges, senyals que alguna cosa en nosaltres necessita atenció, cura o canvi. Ignorar-les no les fa desaparèixer; només fa que més endavant parlin amb més for

Sovint esperem el moment perfecte per fer un gran canvi, quan tot encaixi, quan ens sentim preparats, quan la vida ens doni un senyal clar. Però la veritat és que la transformació rarament arriba de cop. Comença amb alguna cosa molt més petita. A la meva pròpia vida, cada canvi important va començar amb un pas mínim: prendre una decisió diferent, canviar un hàbit, atrevir-me a mirar les coses des d’una altra perspectiva. Aquests petits moviments no semblen grans al principi,

De petit, creia que algun dia tot encaixaria ordenat, perfecte, al seu lloc. És una il·lusió bonica, oi? Pensar que la vida simplement es...